Quan ahir el jutge sentenciava el cas del financer sense escrúpols, s’expandia la impressió que la resolució hauria d’arribar més lluny en les responsabilitats d’un marc legal que ho va permetre,
Davant de la mirada plena d’ira d’aquells a què el venerable mafiós va estafar, Madoff va parlar d’error i el jutge li va posar en el seu lloc amb 150 anys de presó i amb la precisa declaració que li imputava l’autèntica criminalitat moral.
Però perquè la monumental estafa es produïra va haver d’existir un escenari que ho va permetre. La desregulació, el culte al laissez faire, laissez passer, la detonació del públic ideat pels neoconservadors americans i impulsat pel president Reagan ha propiciat el caldo de cultiu per al desastre.
El sistema sense barreres, sense límits, sense seguretat ha convocat un aquelarre de totes les avarícies. Resulta patètic que ningú reivindique hui el model o com a mínim demane perdó.
La presó per a Madoff no és suficient. Els arruïnats haurien de poder rescabalar-se i els que van idear l’escenari haurien de donar la cara.
A partir d’ara, tots hauríem d’aprendre les lliçons d’esta història de trilers refinats. L’estat ha de garantir unes regles de joc amb una regulació adequada per a impedir altres versions del desastre, el sistema econòmic ha de basar-se en un model de creixement sostenible i els ciutadans concloure definitivament que ningú dóna duros a quatre pessetes.
El crim sense sang de què parlava el jutge és la punta de l’iceberg d’una ideologia que ha mostrat les seues absolutes insuficiències i, per damunt de tot, la seua profunda inhumanitat.
Un suspenso que durante el día de hoy pretende evidenciar el paro general en el sector convocado por los agentes sociales en torno a la plataforma por una enseñanza pública de calidad. 

Comentaris recents